Aquesta paraula que escoltem cada dia un munt
de vegades,
aquest sistema de govern meravellós del que tots ens reclamem, aquesta llibertat de la què gaudim i que cal conservar i defensar a tot preu de les tiranies que ens volen esclavitzar. En què consisteix aquesta famosa, internacionalment reconeguda i suposadament practicada democràcia?
Tots ho sabem.
LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA
"És un sistema de govern en què, per mitjà d'eleccions lliures, el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica. Aquestes autoritats, han d'actuar en representació dels interessos de la ciutadania que els tria per a representar-los. És una forma de convivència social, en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei”. Molt interessant, però...
Això, s’aplica?
El poble, se suposa que és la suma d’individus que, d'acord amb les seves idees i preferències, lliurement opten per uns o altres partits polítics i forma d’administració. Però, tal poble lliure existeix? Són ciutadans lliures qui voten?, o és un conjunt de persones manipulades, desinformades, espantades, confoses per la propaganda, les falses notícies etc? La democràcia existeix?, o és una farsa?
.jpg)
SABEM
QUE SI ELS VOTANTS FOSSIN VERITABLEMENT LLIURES
suficientment i correctament informats, conscients, desperts... es podria parlar amb
propietat de democràcia. No sent el cas, aquesta és una falsedat. Tanmateix, la
major part dels països del món es declaren democràtics. Quan ni els més ortodoxos realment ho són. Tot plegat, no és com un teatre?
Sabem també, que tampoc totes les persones som iguals davant
les lleis.
Que hi ha una diferència enorme entre els drets que tenim sobre el paper i els que realment s’apliquen i segons a qui s’apliquen. Sembla doncs que la mateixa definició de democràcia falla ja per la base.
Perquè enlloc
els ciutadans són prou madurs per votar amb coneixement, ni són iguals davant
la llei.
Que aquesta falsa, idolatrada
democràcia que cada dia ens prediquen,
és una mena d’axioma social i polític que no convé qüestionar. Fer-ho és tabú, qui ho faci pot acabar arraconat... acusat de comunista, anarquista, antisocial... o potser de nazi, els quals, per cert, van assolir el poder “democràticament”... amb el vistiplau i la col·laboració entusiasta d’una immensa majoria fanatitzada. Igualment que a Corea del Nord, Rússia, a l'Àfrica, a Sudamèrica... etc. De fet, molts autòcrates arriben al poder a través de les urnes. Els que es suposa que no ho són també.
Les velles dictadures practicaven la censura, les actuals la combinen amb sobreinformació.
Perquè això és molt més eficaç.
La primera podia produir revolta, la segona produeix saturació-divisió-desorientació-passivitat.
Vot manipulat, falsa democràcia.
.jpg)
Mister Biden no sembla gaire millor que Mr. Trump, la nissaga continua.
Els EUA, primers abanderats mundials de la “democràcia”.
Tots els seus presidents han estat votats. Des de la seva fundació el 1776, han participat en unes 400 guerres, petites i grans. Afirmen que per defensar la famosa “democràcia”. Corea, Vietnam, Iraq, Afganistan, Síria... Ucraïna... on la UE, irresponsablement, també s'ha implicat del tot...
Amb l'aquiescència acrítica i passiva de la immensa majoria de la població.
Sorprenent l'absència total de manifestacions, contra una guerra que ens afecta directament a tots.
... iniciant de fet la tercera guerra mundial, que veurem fins on arribarà.
On queda la famosa democràcia?
On queda la llibertat que predica i afirma representar?
Per aprofundir veure les altres pestanyes.
També, des de Xarxa de blogs> Ukraïna, una revolució pacífica.
*
Segons W.Chuchill, un gran “demòcrata”:
“LA DEMOCRÀCIA ÉS EL PITJOR
SISTEMA DE GOVERN, LLEVAT DE TOTS ELS ALTRES”
És a dir, reconeix que és un
mal sistema, però afirma que cal adoptar-lo, ja que els altres són pitjors.
PER QUÈ ÉS UN MAL SISTEMA?
CONSIDEREM ELS PARTITS POLÍTICS
Que són el fonament de la democràcia.
Sumant al ja dit, cal qüestionar-los: els seus integrants, així com els governs que formen,
haurien de tenir
certs requisits d'idoneïtat: formació, ètica, experiència... cosa que ningú els
exigeix i que manifestament no tenen. Per tant, no estan prou il·lustrats ni
qualificats i qui els vota tampoc.
El que seria inviable en una empresa o professió... ofici, tècnica, medicina, ciència...
on es busca l'excel·lència, esdevé norma corrent als partits i als governs, suposadament al servei del poble, que designen, per executar funcions complexes o resoldre situacions difícils, a persones sovint amb formació insuficient, potser amb dubtoses intencions o en recerca de benefici personal, monetari o altre. Per a molts és un gratificant modus vivendi i un instrument d’escalada egoica i social.
El partit què guanya les eleccions, forma un
govern,
que dura uns quatre anys, durant els quals el votant
no té veu ni vot. És a dir, tria qui el manarà durant quatre anys... quedant
igualment subjecte a les lleis en vigor i pràcticament inamovibles. El votant
té un dia de “llibertat” i tot seguit, el de sempre. Internet permetria la democràcia directa, no es fa. Sovint s'és esclau de lleis caducades i de "sagrades" i blindades constitucions.
Generalment, totes aquestes coses les sabem.
D'un tal simulacre de democràcia, en resulta, no el govern dels millors o majories qualitatives,
sinó el govern de les masses ignorants, desinformades i manipulades, o majories quantitatives.
NO
CREC EN LA SAVIESA COL·LECTIVA DE LA IGNORÀNCIA INDIVIDUAL
T.Carlyle
Efectivament,
el dret de sufragi universal fa que els candidats electes no siguin sempre
els millors,
sinó aquells que, per pertinença a un partit apareixen
a les llistes. Se suposa que alguns han estudiat ciències polítiques: economia, sociologia, dret,
administració pública... Però, en
general, els hi falta preparació i pràctica humanista: ecològica, filosòfica, social,
psicològica (ecosòfica), imprescindibles per a realitzar una acció coherent i eficaç al
servei del bé comú. Els trànsfugues, les “portes giratòries”, la corrupció,
evident o disfressada... la influència dels poderosos “lobbies”, la submissió a lo establert i als diners... mostren la irresponsabilitat
social i la falta d’ètica de molts polítics i buròcrates.
Aquesta manca de preparació i de qualitat humana és palesa.
Veient com manipulen, com incompleixen les promeses electorals... Observant llur parlar i el comportament, sovint superficial, egocèntric, competitiu... les penoses picabaralles entre ells, entre partits, entre nacions. Sovint (llevat d’algunes excepcions), molts polítics no tenen altre mèrit que la seva ambició, importància personal, ànsia de domini, bon sous i privilegis. El mateix es pot dir de certs funcionaris, especialment dels directius... i dels subordinats que, de grat o per força, callen o aplaudeixen. El corporativisme és entre ells llei primera, en aferrissada defensa de llurs privilegis.
Tots ho sabem, i en general acceptem com a cosa inevitable.
La condició humana, la clàssica dinàmica del poder: la llei del més fort.
.jpg)
Xarxa de blogs> Coses que sabem.
Sovint els parlaments esdevenen una mena de teatre,
on escenifiquen (ells
mateixos fan servir aquesta paraula), antagonismes superficials o ficticis, doncs en les
qüestions bàsiques, tots són addictes al mateix sistema que els paga i
concedeix prerrogatives.
Es cultiva l'egoisme, no l'altruisme, no el bé del conjunt.
El poder del capital, democràtic o altre, basat en la por i la necessitat, obliga i compra voluntats.
BONES INTENCIONS.
Alguns, en política i en altres àmbits de
l’administració, comencen segurament amb bones intencions, però la dinàmica del
poder: bons sous, privilegis i manejar diners públics, fàcilment corromp a les
persones. Ja es diu que tot es compra i que tothom té un preu... i si no, queda el càstig.
Perquè són ells que fan funcionar la maquinària de l'estat.
I si alguna cosa es canvia, un pròxim govern de signe contrari la pot revertir. Finalment, “la política” acaba esdevenint un espectacle més. Un entreteniment a l’estil del futbol, només que afecta a tota població, ja que, mentre el futbol és cosa del tot banal, la política afecta realment a tots.
QUE FUNCIONARIS I POLÍTICS SÓN DE FET UNA CASTA SUPERIOR
Assolir tal
estatus és l’aspiració de molts, perquè generalment són feines vitalícies i molt
ben remunerades. Això els fa ser conservadors, oportunistes, corporativistes,
obedients a les normes, protocols i a la jerarquia de la qual formen part... i
en la qual competeixen per escalar.
És la inconsciència-ignorància-violència que ens fa esclaus i ho està cremant tot.
D'aquí la necessitat d'un canvi de paradigma.
POLÍTICS I BURÒCRATES
Tenen poder sobre “el poble”.
Perquè, estant aquest subjecte a una burocràcia sobredimensionada i a la democràcia
participativa, obligadament d'ells depèn. Als sous elevats s’hi suma l’addicció al poder... així, l’apalancament
en el càrrec és notori, a vegades ocupats en coses del tot inútils, però
fonamentals per a justificar la pròpia còmode existència. Tot plegat en
contradicció envers les responsabilitats assumides, se suposa que al servei del
bé comú.
Xarxa de blogs> El meu blog.
El respecte més gran i admiració envers elles.
No deu ser gens fàcil mantenir-se íntegres, envoltats d’amiguisme i corrupció.
A fi de garantir que polítics i funcionaris estiguin capacitats per a complir amb humanitat i eficàcia.
Per exercir responsablement en la política, la judicatura i altres càrrecs, baixos i alts, per complir eficaçment la seva missió, hauria d’haver-hi exàmens i avaluacions periòdiques. Els candidats i candidates haurien d’estar motivats per l’esperit de servei, no pel desig de poder, privilegis i bons sous que ells mateixos, especialment els directius, s’apugen fins a xifres escandaloses.
Sí, es defensen i protegeixen uns als altres aferrissadament.
Tot això és un mal endèmic, símptoma
d’una humanitat malalta i poc evolucionada...
Saber-ho i senyalar-ho és just i necessari.
Tot i així, la pregunta és: què faries tu des d'una posició de molt poder?
Quants no voldrien formar part de les castes poderoses?
Com et comportes tu quan et trobes en situació de poder, petit o gran?
*
TOTALITARISME I DEMOCRÀCIA
Les monarquies i les autocràcies descarades, simplement s’imposen.
Incompetents per decidir amb coneixement de causa. Manipulats, confosos per una propaganda plena de promeses, distrets amb el consumisme compulsiu i l’espectacle omnipresent, fàcilment ignoren, o volen ignorar, què o qui estan votant. La ignorància i desinformació del votant mitjà, fa que doni suport a polítiques i a candidats, als quals no en donaria d'estar correctament informat.
LA DEMOCRÀCIA ÉS UNA DICTADURA VOTADA PEL POBLE
Bob Marley
SABEM TAMBÉ
Que el resultat de les votacions, es pot amb certa facilitat i de variades maneres alterar.
Des de la clàssica tupinada i el caciquisme, fins als moderns sistemes per influir en les persones a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Aquesta cosa ineficaç i enganyosa a la qual obligadament ens abracem perquè, diuen, no n’hi ha altre de millor... i, efectivament, és preferible aquesta farsa, a la dictadura que s’imposa assassinant.
Són multitud els psicològicament "assassinats" que fan vides "normals".
=
LA
PROPAGANDA ÉS A LA DEMOCRÀCIA EL QUÈ LA COACCIÓ ÉS A LA DICTADURA
Noam
Chomsky
No tots els rebels són liquidats, mentre no siguin considerats perillosos se'ls permet viure. Més que això, si no existissin se'ls inventarien. De fet ho fan, potenciant personatges anodins o falsos, "influencers" variats. Ja que són la coartada perfecta per a demostrar que la "llibertat d'expressió" existeix realment. Si qui això escriu tingues milers de seguidors i es considerés un perill, d'una manera o altra seria esborrat del mapa. La "lliure expressió", com tantes altres coses, està manipulada.
*
LA SOBIRANIA
Diuen que correspon “al poble”... per bé que tots sabem que no és així...
i que d’ella deriven els poders legislatiu, executiu i
judicial, que se suposen independents. Ho són? O són facetes del mateix sistema? En la realitat veiem que, “en
democràcia”, els jutges, en certs aspectes la casta més poderosa, tenen la darrera paraula, segons la interpretació
personal que fan de les lleis. Per tant, el veredicte ve determinat per la seva
ideologia, prejudicis, interessos, conveniències... i al servei de l'estructura dominant... que dicta les lleis i els paga els privilegis.
.jpg)
Qui hi ha
per sobre dels jutges? “Déu”... és a dir, ningú.
Són l'autoritat suprema. En certa manera les “democràcies” són teocràcies... Reis, presidents, ministres... solen jurar sobre la Bíblia. Teocràcies, les quals sempre s’han sustentat en la creença i la submissió dels fidels. Qui mana realment a tot arreu, és una conxorxa política, judicial, econòmica, religiosa, militar... Descarada, o dissimulada rere una aparença anomenada democràcia.
Això, amb més o menys claredat, totes-tots ho sabem.
Tanmateix,
als humans ens agrada adorar a deus, verges i sants, a reis, presidents, cantants, esportistes...
"Aquells que no saben governar-se a si mateixos, busquen líders als quals adorar"
Hermann Hesse
%20copia.jpg)
*
LA
DICTADURA PERFECTE, ÉS LA QUÈ ET FA CREURE QUE ÉS UNA DEMOCRÀCIA
Aldous
Huxley
*
SÓN MOLTS QUE DE TOT AIXÒ I MÉS S'ADONEN
D’aquí els grans percentatges d’abstenció i de vot en blanc.
Els poders fàctics els ignoren. Amb aquest vot sovint escàs
i molt poc il·lustrat (de fet fraudulent,
perquè amples capes de població queden al marge), es formen els governs.
“LA DEMOCRÀCIA”
És de fet una
mena d’estafa, orquestrada amb grans operacions de màrketig.
En campanyes electorals que costen milions, pagats pel
poble. També per empreses o corporacions, a les què així polítics i governs
deuen favors, ja que qui paga mana.
Un cercle viciós que es retroalimenta.
QUI MANA REALMENT TOTS HO SABEM
El
Rei, el President, l’Emperador Suprem, el Déu Únic, és el Déu-diner.
Un gran invent que, per mal usat, ens està devorant
Diner és poder i poder és diner. En formes variades, la
corrupció impregna el poder polític i religiós. Ressona i domina
dictatorialment en tots els àmbits de la
societat. És una malaltia endèmica profundament arrelada i determinant de totes
les expectatives i activitats humanes. Tot està de tal manera organitzat que
sense diner no hi ha res. Qui res no té res no val i qui molt té, tant li fa com
ho hagi acumulat, és mereixedor del mes gran respecte, poder, alabances, impunitat...
i motiu d’enveja de tots els altres. És un sistema on “l’home és un llop per a l’home”. No un amic, soci, company de viatge.
Amb tot plegat, l’anomenada democràcia s’autodesqualifica, s'autoanul·la.
De fet, és la dictadura encoberta d’una majoria ignorant, anestesiada amb espectacle banal, comprada amb comoditats, espantada amb la carència i la marginalitat o càstig a que se sotmet als dissidents.
Una majoria manipulada per minories oligàrquiques igualment ignorants i jeràrquicament sotmeses. Tots mancats de la saviesa necessària, per promoure realment el bé comú. Promouen més aviat la desgràcia comuna, quan tot plegat desemboca en injustícies, explotació, patiment, guerra i desastres variats, cada dia més evidents per a tot-hom.
És tot això que ha portat la humanitat a la crisi
global, que pot desembocar en destrucció total.
El desencant envers els polítics i les institucions,
la ineficàcia i corrupció que mostren des del fonament fins a la cúspide, està propiciant el creixement d’un neofeixisme descarat (de sempre subjacent, semi amagat en les democràcies), que veiem augmentar arreu del món. Aquest és un dels perills que correm: un govern mundial vertical, no guiat per savis, sinó per monstres. Nous Hitlers, noves Gestapos, noves inquisicions i caces de bruixes, nous camps d’extermini a escala mundial... o ves a saber quines altres formes de tirania, anihiladora dels valors humans fonamentals i destructora del medi ambient. De fet, tot això ja està passant.
.jpg)
MENTRE EL GRUIX DE LA POBLACIÓ ES
MANTINGUI EN LA IGNORÀNCIA...
inconsciència, consumisme, banalitat, mediocritat... els polítics seran ignorants, inconscients, consumistes, banals, mediocres... i la democràcia serà una simulació, una burla hipòcrita... És un cercle viciós decadent i en camí d’autodestruir-se... si no som capaços de rectificar.
Adonar-se de tot això és el pas primer per a superar-ho.
SABEM
Que només una reeducació de totes les
capes socials,
una presa de consciència global, podria desembocar en canvis positius.
*
s’estan autodevorant.
Dividits en dos blocs de grans nacions, es discuteixen l’hegemonia.
Tenen bombes suficients per a destruir el planeta vàries vegades... i continuen buscant-ne de més potents. Això
és demencial. Estem en mans de psicòpates, gent perillosa, incompetents en
Valors Humans, ignorants de la saviesa
que es desprèn de l’ètica més elemental: dels Drets Humans, la Carta de la
Terra... els quals molts subscriuen, però que de manera molt insuficient practiquen.
CONSIDERA D’ON VENIM
Són inherents a la condició humana en l’estat actual... resultat d’un passat brutal i ple d'ignorància, submissió obligada, patiment i mort forçada. La humanitat està crònicament malalta... o potser és una cosa a mig fer... part d’un llarg procés evolutiu... que pot reeixir... o fracassar.
El forçament, la imposició practicada des del poder polític, conxorxat amb les religions-supersticions durant milers anys... les constants manipulacions, opressions, explotacions, inquisicions, genocidis, guerres... misèries de tots colors... el rastre de por, de terror que això comporta...
*
ON QUEDA LA FAMOSA DEMOCRÀCIA?
Per, en diners o en política arribar a dalt, tot s'hi val.
%20copia.jpg)
SABEM
Que actualment, a través dels nous mitjans de comunicació, estem sotmesos a un intens rentat-embrutat de cervell, comercial, psicològic, polític... que dicta els costums i necessitats d'acord amb els seus objectius, determinant que s'ha de fer o no fer, com vestir, que comprar, que menjar, que pensar, que sentir... què és adient o no qüestionar... en una espiral d’alienació i de consum desmesurat que està devastant el planeta... malgrat les veus, això sí, cada dia més nombroses, cridant a despertar.
Entre mil coses sorprenents:
Fabricar roba, trencar-la i vendre-la... i que algú la compri!.
Cada any uns 100 milions de tones de roba es llencen.
Estem bojos?
Ni amb el segon botó de la camisa descordat.
Consisteix a votar aquest o aquell, que t’ha de similar manera controlar-explotar-governar?
Llibertat és poder triar entre Pepsi o CocaCola?
Coca ven uns 190 milions d'unitats cada dia. Pepsi una mica menys. Tones de residus.
HO SABEM
Però en general no ho volem mirar, per això cal anar-ho repetint.
Promocionant el seguidisme, l’egoisme, la desconfiança mútua... i procurant grans dosis d’espectacle, desinformació, confusió, amenaçant amb les mil pors: físiques, psicològiques, metafísiques... els poders fàctics controlen amb gran eficàcia a la gran massa consumidora compulsiva i votant ignorant. Absolutament dirigida, manipulada, utilitzada... però que es suposa lliure.
.png)
A moltes conscienciar-nos ens ajuda, desperta i propicia un canvi en positiu. Altres, atrapats en la banalitat consumista, senten una tal buidor, una tal manca de sentit, que
es troben abocades a l'entreteniment compulsiu, a conductes destructives, potser al suïcidi. Que és ja una de les
primeres causes de mortalitat, fins i tot en adolescents. Cosa que mostra la crisi sistèmica profunda.
L’augment alarmant de
suïcidis i del consum de drogues,
legals i prohibides, hauria de qüestionar profundament a una societat que es diu civilitzada. Hauria de portar a estudis, reflexions i actes coherents. En lloc d’això, s’intenta readaptar les persones a un sistema malalt, quan l'adequat i racional és buscar i solucionar les causes. Però això posaria en qüestió al mateix sistema. El què es fa, en aquesta i en tantes coses, és una operació de maquillatge. Anar tapant forats, apedaçant aquest ineficaç, irracional i decadent neoliberalisme-capitalisme “democràtic”, és cosa tan absurda com voler curar un càncer amb aspirines.
Tanmateix,
per arreu i en tots els camps hi ha polítics i altres “especialistes”, personatges en posicions de poder que, atrapats en egoismes, inèrcies, prepotències, protocols i privilegis, prediquen i practiquen tal remei. Afirmen que necessitem més metges, psicòlegs, policies, exèrcits... hospitals, presons, manicomis... Quan el que es necessita és prevenció, educació intensiva en valors humans... a les famílies, escoles, universitats, treball, televisions... Que sovint fan precisament el contrari. Part molt rellevant de programes televisius, films etz, són clarament idiotitzants... tòxics.
=
SABEM
O ens convindria saber.
QUE NECESSITEM SORTIR DE LA GÀBIA MENTAL I PER EXTENSIÓ FÍSICA
QUE NECESSITEM UN CANVI DE MENTALITAT
Per tot l’explicat fins aquí, es comprèn que l’educació en valors humans i en coneixement holístic (ecosòfic), és fonamental per conduir a un canvi de paradigma, i al desplegament de les qualitats que, en major o menor grau, posseeixen totes les persones i que és imperatiu cultivar.
Malauradament,
Sovint, ni les persones ni els sistemes no canvien fins que la necessitat obliga. Fins on haurà d’arribar l’esfondrament? Necessitarem una gran guerra?, una onada de pandèmies?, un col·lapse global?
EN NOM DE LA
SUPERVIVÈNCIA
És necessari que els poderosos prenguin consciència de la seva responsabilitat doncs, paradoxalment, només des d’una posició de poder es pot revertir la decadent i crítica situació actual. En si mateix el poder és neutre. Com un ganivet no és en si bo ni dolent. Tot depèn de en quines mans està. Si no són sàvies, gairebé sempre el poder es fa servir de la pitjor manera possible.
Pestanya> El Govern dels Savis.
-
-
VERS LA NOOCRÀCIA
RESILIÈNCIA
És la capacitat de transcendir els obstacles, aprendre d'ells i continuar avançant.
ÉS HORA DE DESPERTAR
.png)
DESPERTAR, CONSCIENCIAR-SE ACTUAR
Necessitem un despertar individual, vers un despertar social.
UNA UTOPIA DIRAN MOLTS
Tal com està ara el món certament.
Per això s'escau aquí copiar l'inici d'aquesta xarxa de blogs:
TERRAÍNDIA PER LA PAU
ÉS UN ESPAI DE REFLEXIÓ I TRANSFORMACIÓ, VERS UN NOU PARADIGMA
VERS UN NOU MÓN ON LA PAU IMPERI
FINS QUE ES REALITZEN
Vista la "democràcia", mirem la noocràcia.
NOOCRÀCIA
ÉS EL GOVERN DELS SAVIS
Noocràcia, aquesta paraula, segurament poc l’havies escoltat, potser mai. Probablement, no saps que significa; no la sents en boca de polítics, ni en els noticiaris. Als poders, generalment poc qualificats i corruptes, ansiosos de conservar llurs privilegis, no els convé la veritable democràcia i tampoc la noocràcia. (Les quals, correctament aplicades, serien equivalents). Perquè ambdues fan perillar llur existència paràsita, ja que significarien la seva reestructuració o desaparició.
El poder censura, es promociona, justifica i perdona a si mateix.
La noocràcia evitaria que la mediocritat, s'instal·li a les institucions.
La noocràcia, inherent a l'ecosofia, qüestiona el sistema des de l'arrel.
De fet, implícitament ja hi és, i no des d'ara.
Com déiem, igual que la
democràcia, la noocràcia no és un invent actual,
A petita escala i de manera instintiva, sempre s’havia practicat: era el “govern dels vells savis”, fonamentat en l'experiència, o el “govern provisional” de qui sabia més d’un tema determinat. El més bon caçador dirigia la caça, no el més impulsiu o violent. El reconegut més calmat, equitatiu, just, savi... exercia de jutge, no el funcionari designat pel rei o pel dictador de torn, etc. Era una mena de meritocràcia.
En ella, la competència en qualsevol ofici o càrrec es demostra cada dia.
No és una prerrogativa vitalícia que s'adquireix en unes eleccions, oposicions, títol universitari...
Noocràcia és
lideratge temporal ben fonamentat i encarat al bé comú.
Pestanyes> El Govern dels Savis> El gran Reinici.
La teorització de la noocràcia prové també de la Grècia clàssica.
Ja havia estat preconitzada per Plató, Sòcrates, Pitàgores... segons els quals era la millor forma de govern. Impossible d’implementar en aquells temps, però ara, gràcies a internet, la intel·ligència artificial i altres tecnologies, és molt més factible i necessari aplicar-la. També ho seria, a través d’internet, si els votants estiguessin capacitats, la democràcia directa.
Però al sistema interessa més eleccions cada quatre anys.
LA NOOCRÀCIA COMPORTA UN GOVERN GLOBAL
Independentment del seu gènere,
haurien de governar les persones més intel·ligents, experimentades, cultes, sàvies...
Humils, altruistes, compromeses amb la justícia i el bé de la societat, el planeta, la humanitat.
.png)
Alguns diuen que un govern global ens prendria la llibertat.
Quina
llibertat? Hem tingut mai tal cosa?
Existeix?
Pestanya> Llibertat?
Xarxa de blogs> Reflexionant.
*
NOOCRÀCIA ÉS EL GOVERN DELS SAVIS
QUÈ ÉS LA SAVIESA?
La saviesa és coneixement:
seny, pau, harmonia, empatia, altruisme, bondat...
És harmonitzar cor i ment,
intel·ligència i sentiment.
Ajuda a prendre decisions justes, a posar el coneixement en acció, al
servei del bé comú.
La saviesa no és religió-superstició, és ciència holística.
Dona major comprensió de
la realitat.
Capacita per a
reflexionar i actuar amb més discerniment i eficàcia.
La saviesa
és respecte i amor per a si mateix, per a tots els éssers i per a totes les
coses.
Pestanya> El Govern dels Savis.
*
Com hauria estat a l'Índia un govern basat en la no-violència?
Xarxa de blogs> Revolució pacífica.
LA NOOCRÀCIA
ÉS MERITOCRÀTICA I ECOSÒFICA
Ha de
desplaçar a l'actual falsa democràcia.
La meritocràcia, o el govern dels
millors,
es fonamenta en el mèrit i en l’esperit de servei, no en la força, ni en
privilegis.
Ha d’estar basada en la igualtat d’oportunitats, altrament seria pura
injustícia.
La noocràcia ha de desplaçar a l'actual amiguisme-nepotisme.
L'ECOSOFIA
Es basa en el coneixement.
ÉS ECOLOGIA RADICAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA HOLÍSTICA
És una ètica fonamental, indispensable per a poder encarar amb èxit els reptes globals.
Xarxa de blogs > Ecosofia Activa.
SI NO HO SABEM, ENS CONVÉ SABER
Que potser l’instint de supervivència
activarà solucions efectives.
En general, les religions, especialment les monoteistes, i governs,
ignorants de la unitat global, competitius, ansiosos d’imposar-se als altres,
són un llast que impedeix un bon i eficaç funcionament de la societat i un
creixement equitatiu i sostenible. Es tracta de conservar les coses
positives o necessàries que tenen i alliberar-se de totes les altres. En tot
cas, convé evitar,
que la mediocritat dels governants, polítics i funcionaris incompetents i corruptes instal·lats en les
institucions, segrestin el bon govern, en greu perjudici de tota la societat i
del planeta.
LA NOOCRÀCIA DONCS, ES BASA EN LA SAVIESA
DESPLAÇANT
A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA
Hauria de ser el sistema organitzatiu del futur, alliberat dels aspectes negatius de les religions, dels partits polítics i de les nacions tal com les coneixem, a fi d’evitar la repetició dels nefastos patrons que han conduït el planeta sencer a la contaminació global, el desastre ecològic, a l’emergència climàtica, a la l'emigració massiva... Tanmateix l'emigració, pot acabar sent una medecina, capaç de curar la prepotència i el xovinisme blanc-cristià.
Cal donar-nos les mans, harmonitzar hemisferis terrestres... i cerebrals.
.png)
ENS CONVÉ COMPRENDRE
QUE UN GOVERN MUNDIAL LAIC, NOOCRÀTIC, ECOSÓFIC I
MERITOCRÀTIC
RESPECTUÓS DE TOTS ELS POBLES LLENGÜES I CULTURES ÉS IMPRESCINDIBLE
No
com ara que les elits de les grans nacions mantenen subjugades i sovint
explotades a les petites, alhora que intenten esborrar la seva singularitat,
cosa que és de fet un genocidi cultural... amb greus repercussions humanes,
físiques i psicològiques que pateixen els colonitzats.
Xarxa de blogs> Perquè Terraíndia.
La
multiculturalitat, igual que la biodiversitat, és un patrimoni global, una
riquesa col·lectiva que és imprescindible respectar i cuidar, vers un sistema social més racional, just, equitatiu,
pacífic i saludable.
SEGONS LA DECLARACIÓ UNIVERSAL
DELS DRETS HUMANS
«Tots els pobles tenen el dret de lliure
determinació; en virtut d'aquest dret, en determinen lliurement la condició
política i en persegueixen lliurement el desenvolupament econòmic, social i
cultural».
*
Es tracta d’assumir
la universalitat sense renunciar a la individualitat.
CADASCÚ A CASA SEVA, PAU I LLUM A LA DE TOTS
EL DESPERTAR GLOBAL ESTÀ EN MARXA
Despertar de l'adormiment global és prioritari.
Cal saber-ho:
a molts adormits-anestesiats-abduïts, no els agrada que els cridin a despertar.
I fan tot el possible per callar a qui ho faci, ignorant-lo o atacant-lo.
Paciència doncs, consciència i perseverança necessitem els sembradors de llum.
Que federalisme mundial i nacions naturals no s’oposen, sinó que es complementen i enriqueixen. La creació d'institucions i lleis supraestatals ha de respectar rigorosament la idiosincràsia de totes les petites nacions. Igualment, el potencial de cada persona es complementa i enriqueix compartint-lo.
ENS CONVÉ SABER
Que la personalitat de
cada nació, la seva llengua, costums, tradicions... és perfectament compatible amb federar-se en un poder central, que assumiria totes aquelles competències
que no poden ser gestionades dins l'àmbit nacional, pel greu risc que comporten,
pràcticament la certesa d’abús de poder,
executat pels estats i religions sobre les pròpies poblacions. Un Govern Mundial, impediria
que les nacions competissin entre elles de manera contraproduent i sobretot,
que entressin en conflictes absurds i guerres espantoses i cada dia més perilloses. Igualment entre les persones.
Així, amb intel·ligència, sobreposant-se a instints atàvics i destructius, racionalitzant i equilibrant totes les activitats humanes, es disposaria d’energia, creativitat i recursos immensos que es podrien destinar a solucionar la crisi sistèmica per al bé comú. De les persones, de pobles i nacions, del planeta sencer.
Això
conduiria irrevocablement a una nova etapa de la humanitat.
A UNA NOVA ERA
Els coneixements, recursos i tecnologies necessàries hi són.
Falta el nivell de consciència suficient per a realitzar el canvi.
LA
NOOCRÀCIA ECOSÒFICA ÉS UN HORITZÓ D’ESPERANÇA
Aparentment del tot utòpic... o
potser no tant.
Pot arribar per camins insospitats. Com insospitades eren fins fa ben poc, moltes situacions i tecnologies actuals. En pocs anys estem veient canvis enormes... i tot va accelerant vertiginosament... En un món en el qual certes corporacions ja són més poderoses que molts estats, poden haver-hi sorpreses. En tot cas, els fonaments de la Noocràcia ja estan posats.
L’ONU, ORGANITZACIÓ NACIONS UNIDES,
JA ÉS UN EMBRIÓ DEL GOVERN DELS SAVIS
VIQUIPÈDIA
"L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment, formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts."
FALTEN ELS POBLES I NACIONS QUE
ARA NO SÓN RECONEGUTS
Els aquí mostrats i molts altres.
Llavors, l'ONU serà realment respectuosa i garant
dels Drets Humans, de la Carta de la Terra, de l'Agenda 2030... i podrà conformar
un Govern Mundial, noocràtic-ecosòfic-meritocràtic, on tota la
humanitat hi serà representada i que vetllarà per al bé comú i del
planeta.
LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE TOTS
ELS POBLES I NACIONS
Pas necessari per a realitzar una Nova Era.
=
EIXAMPLAR LA MENT, ELEVAR L'ESPERIT
Condicionats
pels atavismes dels quals som fills, per la penosa des-educació rebuda, ens costa
imaginar un futur sense grans nacions, ni tiràniques ni “democràtiques”. Un
futur alliberat de governants, polítics, buròcrates, religions, organitzacions i milionaris corruptes... d’exèrcits poderosos, de
conflictes i guerres constants i absurdes, de capitalisme salvatge, consumisme compulsiu,
contaminació creixent, canvi climàtic accelerant... Alliberats de la idea que
sempre serà igual, que l’ésser humà és irreformable, que pensar altra cosa és
propi d’ingenus. Suposar quelcom impossible, és el primer mur a enderrocar.
Aquest és el camí, la idea que cadascú hauria d'anar cultivant:
Cal instaurar un govern mundial que elimini el poder totalitari
de les grans nacions i la capacitat de guerrejar entre elles. Deixant així
lliures enormes recursos, que es podrien aplicar a la pau, educar,
descontaminar, crear... construir aquesta Nova Era de la qual cada vegada més es parla.
L'ERA DEL DESPERTAR
Despertar és transcendir els egos personals, nacionals, racials, religiosos...
Obrir-se a noves dimensions de l'existència.
EL GOVERN DELS SAVIS, NOOCRÀTIC- ECOSÒFIC-MERITOCRÀTIC
assistit per les darreres tecnologies i format per les persones més qualificades, conscients, sàvies... alliberades dels vicis que de sempre han corromput als poderosos. Organitzat com gran equip en constant revisió, de manera que aïlladament ningú podés tenir gaire poder.
Gent lúcida i valenta.
EL PRIMER OBJECTIU
Hauria de ser educar i reeducar a tota la població,
en una ètica fonamentada en els Drets Humans, laica, noocràtica... ecosòfica.
Reactivant així els potencials innats en cadascú, a fi que els poguessin posar al servei de la col·lectivitat.
Això propulsaria la humanitat a una nova dimensió més conscient, altruista, pacífica, creativa...
UNITAT EN LA DIVERSITAT
El trànsit, democràcia vers noocràcia i religions-superticions vers laïcisme, lamentablement no es pot efectuar fàcil, requerirà, si abans no ho hem acabat de rebentar tot, de molts anys... o potser no tants, ja que, com dèiem, amb les noves tecnologies s’està produint una acceleració considerable.
La prova és que ara i aquí tu estàs llegint això.
NO GOSEM FER CERTES COSES PERQUÈ SON DIFÍCILS
PERÒ SON DIFÍCILS PERQUÈ NO GOSEM FER-LES
Sèneca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada