Translate

DEMOCRÀCIA> NOOCRÀCIA

 



AIXÒ ÉS UNA XARXA 
Que es va actualitzant i transformant.

SON BLOGS COM LA VIDA MATEIXA ENTRELLAÇATS
 SOBREPOSANT-SE I COMPLEMENTANT-SE
Combinen el Pacifisme amb l'Ecosofia, la transformació personal i la reflexió espiritual. 

L'Ecosofia és: Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística.
Xarxa de blogs> Ecosofia activa-



CONTRA LA "DEMOCRÀCIA"


I altres formes de govern caduques, injustes, perilloses...
Que ens estan conduint a un desastre humanista i ecològic.

AIXÒ QUE ENS VENEN COM A DEMOCRÀCIA NO HO ÉS
La falsa democràcia està obrint les portes al neo-feixisme.


LA  "DEMOCRÀCIA" HA DE DEIXAR LLOC A LA NOOCRÀCIA




CONTRA LA "DEMOCRÀCIA"

A FAVOR DE LA NOOCRÀCIA


L'alternativa racional, intel·ligent, humanista, sàvia... global, ecosòfica.

EL CAMÍ VERS UN NECESSARI NOU PARADIGMA



L'OBRA MESTRE DE LA INJUSTÍCIA ÉS DISFRESSAR-SE DE JUSTÍCIA


PLATÓ

L'obra mestre de la falsa democràcia és disfressar-se de democràcia.



 Per a comprendre el sentit de la noocràcia, cal analitzar primer la "democràcia".


QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA?
 
De sempre s’havia practicat a petita escala, ja que per a fer qualsevol activitat, els humans havien de prendre decisions conjuntes. Va ser a la Grècia clàssica quan sorgiren grans filòsofs, entre ells: Sòcrates, Plató, Aristòtil... que la van teoritzar. Fins al segle dinou no va començar, defectuosament a implementar-se. Així va néixer la nostra actual estimada democràcia.

SABEM
Que els USA en són el model mundial i grans defensors.



DEMOCRÀCIA

 

Aquesta paraula que escoltem cada dia un munt de vegades,

aquest sistema de govern meravellós del que tots ens reclamem, aquesta llibertat de la què gaudim i que cal conservar i defensar a tot preu de les tiranies comunistes que ens volen esclavitzar. En què consisteix aquesta famosa, internacionalment reconeguda i suposadament practicada democràcia?

 

Tots ho sabem.


LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA

 

"És un sistema de govern en què, per mitjà d'eleccions lliures, el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica. Aquestes autoritats, han d'actuar en representació dels interessos de la ciutadania que els tria per a representar-los. És una forma de convivència social, en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei. Molt interessant, però...

 

Això, s’aplica?

El poble, se suposa que és la suma d’individus que, d'acord amb les seves idees i preferències, lliurement opten per uns o altres partits polítics i forma d’administració. Però, tal poble lliure existeix? Són ciutadans lliures qui voten?, o és un conjunt de persones manipulades, desinformades, espantades, confoses per la propaganda, les falses notícies, els líders carismàtics, les religions subjacents... 


 La democràcia existeix?, o és una farsa?



SABEM


QUE SI ELS VOTANTS FOSSIN VERITABLEMENT LLIURES

suficientment i correctament informats, conscients, desperts... es podria parlar amb propietat de democràcia. No sent el cas, aquesta és una falsedat. Tanmateix, la major part dels països del món es declaren democràtics, fins i tot els "comunistes" Quan ni els més ortodoxos realment ho són. 


Cada vegada més, la política és espectacle... tot serveix per fer espectacle... guerra, accidents, crims...



Sabem igualment,  que tampoc totes les persones som iguals davant la llei.


Que hi ha una diferència enorme entre els drets que tenim sobre el paper i els que realment s’apliquen i segons a qui s’apliquen. Sembla doncs que la mateixa definició de democràcia falla ja per la base.

 Perquè enlloc els ciutadans són prou madurs per votar amb coneixement, ni són iguals davant la llei.





Malgrat els seus terribles resultats, aquest model impera des que es va inventar els diners.

Finalment, mana el més ric, el més fort, astut o cruel.


Totes-tots ho sabem.

La piràmide social és internacional i atemporal, 

ha existit al llarg de la història i en totes les cultures del món.

El capitalisme i la falsa democràcia en són la darrera expressió.

Els sistema actual perpetua la desigualtat i la concentració de poder en mans d'uns pocs.


Tanmateix, la piràmide social no és una llei natural immutable. 

És una construcció social que podem canviar si treballem junts per un món més just i igualitari.






EL ROBATORI LEGAL DE SEMPRE PRACTICAT 
Un exemple "proper" i actual:

La fortuna del "gran señor" Amancio Ortega,
legal, admirat i reconegut explotador de pobres, va assolir la xifra de més de 71.800 milions de dòlars.
 Si es gastés un milió de dòlars diaris, trigaria 172 anys a quedar-se sense res.

Si un mico acaparés gran quantitat de plàtans, anous, etz.... mentre els seus congèneres es moren de gana, es veuria com una anomalia i seria motiu d'estudi. Però si ho fa un humà es considera normal i endemés té premi: "A finales de 2009 el Ministerio de Asuntos Exteriores i Cooperación le concedió la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil"Wiquipèdia​. Un ben curiós sentit de la justícia i la moral domina.

Les anomenades "premsa del cor", "premsa rosa", "tele-rosa" tenen gran èxit.
Quants no voldrien ser "els reis del mambo", l'Amancio Ortega o, millor encara, l'Elon Musk... 



La humanitat començarà veritablement a merèixer el seu nom,
 el dia en què hagi cessat l'explotació de l'home per l'home" 
Julio Cortàzar.

 IMPOSSIBLE


Convé fer pauses de tant en tant.



Més o menys conscientment.

SABEM 


Que aquesta falsa, idolatrada democràcia que cada dia ens prediquen,

és una mena d’axioma social i polític que no convé qüestionar. Fer-ho és tabú, qui ho faci pot acabar arraconat... acusat de comunista, anarquista, antisocial... o potser de nazi, els quals, per cert, van assolir el poder “democràticament”... amb el vistiplau i la col·laboració entusiasta d’una immensa majoria fanatitzada. Igualment que a Corea del Nord, Rússia, a l'Àfrica, a Sudamèrica... etc. De fet, molts autòcrates arriben al poder a través de les urnes. Els que es suposa que no ho són també.


Les velles dictadures practicaven la censura,

 les actuals la combinen amb sobreinformació i la desinformació.

Perquè això és molt més eficaç.


La primera podia produir revolta, les segones produeixen saturació-divisió-desorientació-passivitat.










Mister Biden prometia molt i va ser fatídic, ara Mr. Trump ha tornat, la nissaga continua.


Els EUA, primers abanderats mundials de la “democràcia”.

Tots els seus presidents han estat votats. Des de la seva fundació el 1776, han participat en unes 400 guerres, petites i grans. Afirmen que per defensar la famosa “democràcia”. Corea, Vietnam, Iraq, Afganistan, Síria... Ucraïna... on la UE, irresponsablement, també s'ha implicat del tot... 


Amb l'aquiescència acrítica i passiva de la immensa majoria de governs i de la població.

Sorprenent l'absència total de manifestacions, contra una guerra que ens afecta directament a tots.

... iniciant potser una Tercera Guerra Mundial, que veurem fins on arribarà.


I Palestina, per primera vegada un genocidi televisat.


 On queda la famosa democràcia?

On queda l'humanisme i la llibertat que predica i afirma representar?

Faria riure sinó regalimés sang.


Posaria una imatge més punyent i parlaria més clar.

Però m'autocensuro: em van tancar aquesta pàgina, acusant-me d'enaltir la violència.

La van reobrir quan van entendre que era un blog pacifista.

 Que la censura "democràtica" existeix és cosa evident.

De fet, lo "políticament correcte" impera en gairebé tots els àmbits.




Per aprofundir veure les altres pestanyes.

Xarxa de blogs> Ukraïna: una revolució pacífica. 

 




Segons W.Chuchill, un gran “demòcrata”: 

“LA DEMOCRÀCIA ÉS EL PITJOR SISTEMA DE GOVERN, LLEVAT DE TOTS ELS ALTRES”

És a dir, reconeix que és un mal sistema, però afirma que cal adoptar-lo, ja que els altres són pitjors.

 

PER QUÈ ÉS UN MAL SISTEMA?

 Entre altres coses...


CONSIDEREM ELS PARTITS POLÍTICS

Que són el fonament de la "democràcia".


Sumant al ja dit, cal qüestionar-los: els seus integrants, així com els governs que formen, haurien de tenir certs requisits d'idoneïtat: formació, ètica, experiència... cosa que ningú els exigeix i que manifestament no tenen. Per tant, no estan prou il·lustrats ni qualificats i qui els vota tampoc.


 Ells i nosaltres, hauríem de sortir de la gàbia mental i física.



Sortir de la gàbia?

IMPOSSIBLE


Polítics oportunistes.

El que seria inviable en una empresa o professió... ofici, tècnica, medicina, ciència...

on es busca l'excel·lència, esdevé norma corrent als partits i als governs, suposadament al servei del poble, que designen, per executar funcions complexes o resoldre situacions difícils, a persones sovint amb formació insuficient, potser amb dubtoses intencions o en recerca de benefici personal, monetari o altre. Per a molts és un gratificant modus vivendi i un instrument d’escalada egoica i social.




El partit què guanya les eleccions, forma un govern.

Que dura uns quatre anys, durant els quals el votant no té veu ni vot. 


És a dir, tria qui el manarà durant quatre anys... quedant igualment subjecte a les lleis en vigor i pràcticament inamovibles. El votant té un dia de “llibertat” i tot seguit, el de sempre. Internet permetria la democràcia directa, no es fa. Sovint s'és esclau de lleis caducades i de "sagrades" constitucions... Equivalent laic de la Bíblia i sovint per ella influïdes. Occident és "demòcrata" i "cristià".


Generalment, totes aquestes coses les sabem.


D'un tal simulacre de democràcia, en resulta, no el govern dels millors o majories qualitatives, 

sinó el govern de les masses ignorants, desinformades i manipulades, o majories quantitatives.




NO CREC EN LA SAVIESA COL·LECTIVA DE LA IGNORÀNCIA INDIVIDUAL

T.Carlyle

 

Efectivament,

el dret de sufragi universal fa que els candidats electes no siguin sempre els millors,

sinó aquells que, per pertinença a un partit apareixen a les llistes. Se suposa que alguns han estudiat ciències polítiques: economia, sociologia, dret, administració pública... Però, en general, els hi falta preparació i pràctica humanista: ecològica, filosòfica, social, psicològica (ecosòfica), imprescindibles per a realitzar una acció coherent i eficaç al servei del bé comú. Els trànsfugues, les “portes giratòries”, la corrupció, evident o disfressada... la influència dels poderosos “lobbies”, la submissió a lo establert i als diners... mostren la irresponsabilitat social i la falta d’ètica de molts polítics i buròcrates.

Els partits reben subvencions en funció dels vots obtinguts. És una manera de mantenir-los dins del sistema i assegurar que segueixin les regles del joc. Com que depenen dels diners de l'Estat, és difícil que es rebel·lin contra el sistema que els nodreix. Així, fins i tot els anomenats anti-sistema són en realitat part del sistema... i tot esdevé una mena de teatre... els diners tapen ulls, boques i orelles.


La manca de preparació i  qualitat humana de molts polítics és palesa.

Veient com manipulen, com incompleixen les promeses electorals... Observant llur parlar i el comportament, sovint superficial, egocèntric, competitiu... les penoses picabaralles entre ells, entre partits, entre nacions. Sovint (llevat d’algunes excepcions), molts polítics no tenen altre mèrit que la seva ambició, importància personal, ànsia de domini, bon sous i privilegis. El mateix es pot dir de certs funcionaris, especialment dels directius... i dels subordinats que, de grat o per força, callen o aplaudeixen. El corporativisme és entre ells llei primera, en aferrissada defensa de llurs privilegis.

Tots ho sabem, i en general acceptem com a cosa inevitable.

La condició humana, la clàssica dinàmica del poder: la llei del més fort.

Xarxa de blogs> Coses que sabem.

Sovint els parlaments esdevenen una mena de teatre,

on escenifiquen (ells mateixos fan servir aquesta paraula), antagonismes superficials o ficticis, doncs en les qüestions bàsiques, tots són addictes al mateix sistema que els paga i concedeix prerrogatives.

Haurien de ser responsables i savis, però sovint es comporten com a nens egòlatres i consentits.


De fet, tota la societat esdevé una mena de tragi-comèdia. 

Predomina l'egoisme, l'orgull, la vanitat personal i nacional. 
No la concòrdia, l'ajuda mútua, la pau... no el bé del conjunt del planeta.

Com més aïllat està l'individu millor es controla... "divide y venceràs" és la divisa.
No es diu, simplement es fa... i no ve d'ara, ans de molt antic.


La vella pràctica dels tirans, és usar una part del poble per sotmetre l'altra part.

Thomas Jefferson.


Policies fills d'obrers apallissant obrers, o soldats contra soldats són imatges d'aquest model.
En aquesta batalla fratricida pagada pel capital i al seu servei, tots hi estem immersos.

Febrer-2025. Per poc més de 1000 places de policia, es presenten uns 18.000 aspirants.

El poder del capital, democràtic o altre, basat en la por i la necessitat, obliga i compra voluntats.



Per al propi bé i pel bé de tots i del planeta, tots hauríem de sortir de la gàbia.


IMPOSSIBLE


TORNANT A LA "DEMOCRÀCIA"

TOTALITARISME I DEMOCRÀCIA

 

Les monarquies i les autocràcies descarades, simplement s’imposen.

Les autocràcies disfressades de democràcies participatives, fan el simulacre de preguntar...
a votants que no estan correctament formats ni informats.

Amb el mateix èmfasi i convicció et diuen una cosa i la contraria.
Això té un efecte devastador, l'ombra del dubte plana sobre tot.



Incompetents per decidir amb coneixement de causa. Manipulats, confosos per una propaganda plena de promeses, distrets amb el consumisme compulsiu i l’espectacle omnipresent, fàcilment ignoren, o volen ignorar, què o qui estan votant. La ignorància i desinformació del votant mitjà, fa que doni suport a polítiques i a candidats, als quals no en donaria d'estar correctament informat.


LA DEMOCRÀCIA ÉS UNA DICTADURA VOTADA PEL POBLE
Bob Marley

 


SABEM TAMBÉ

Que el resultat de les votacions, es pot amb certa facilitat i de variades maneres alterar.

Des de la clàssica tupinada i el caciquisme, fins als moderns sistemes per influir en les persones a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Això ho perfeccionen dia a dia.




 Tot s’hi val per manipular al votant i al vot... ho sabem.
Tanmateix, no tenim alternativa... “democràcia” o “democràcia”.

Aquesta cosa ineficaç i enganyosa a la qual obligadament ens abracem perquè, diuen, no n’hi ha altre de millor... i, efectivament, és preferible aquesta farsa, a la dictadura que s’imposa assassinant.


Tot i que, certament, hi ha moltes maneres d'assassinar.
Són multitud els psicològicament "assassinats" que fan vides "normals".

També són molts els aferrats a la gàbia, que ni estirant-los volen abandonar.
O, pitjor, marginen tapen la boca o maten a qualsevol que cridi a despertar. 






LA PROPAGANDA ÉS A LA DEMOCRÀCIA EL QUÈ LA COACCIÓ ÉS A LA DICTADURA

Noam Chomsky

No tots els rebels són liquidats, mentre no siguin considerats perillosos se'ls permet viure. Més que això, si no existissin se'ls inventarien. De fet ho fan, potenciant personatges anodins o falsos, "influencers" variats. Ja que són la coartada perfecta per a demostrar que la "llibertat d'expressió" existeix realment. Si qui això escriu tingues milers de seguidors i es considerés un perill, d'una manera o altra seria esborrat del mapa. La "lliure expressió", com tantes altres coses, està manipulada. 

Per això el periodisme s'ha convertit en un ofici perillós, explicar certes coses pot costar la vida.

 Ho veiem a Gaza, i a altres zones de conflicte o amb interessos capitalistes.




 

LA SOBIRANIA

Diuen que correspon “al poble”... per bé que tots sabem que no és així...

i que d’ella deriven els poders legislatiu, executiu i judicial, que se suposen independents. Ho són? O són facetes del mateix sistema? En la realitat veiem que, “en democràcia”, els jutges, en certs aspectes la casta més poderosa, tenen la darrera paraula, segons la interpretació personal que fan de les lleis. Per tant, el veredicte ve determinat per la seva ideologia, prejudicis, interessos, conveniències... i al servei de l'estructura dominant... que dicta les lleis i els paga els privilegis.



Qui hi ha per sobre dels jutges? Déu”... és a dir, ningú.

Són l'autoritat suprema. En certa manera les “democràcies” són teocràcies... Reis, presidents, ministres... solen jurar sobre la Bíblia. Teocràcies, les quals sempre s’han sustentat en la creença i la submissió dels fidels. Qui mana realment a tot arreu, és una conxorxa política, judicial, econòmica, religiosa, militar... Descarada, o dissimulada rere una aparença anomenada democràcia. 

Això, amb més o menys claredat, totes-tots ho sabem.

Tanmateix,

als humans ens agrada adorar a deus, verges i sants, a reis, presidents, cantants, esportistes...




"Aquells que no saben governar-se a si mateixos, busquen líders als quals adorar"

Hermann Hesse


... Models a imitar...  tirans, materials i "espirituals"... o "influencers" als què seguir-obeir.


Els vells líders, "democràtics" o teocràtics-papacràtics, continuen venent el de sempre.

 

Els gurus moderns ja no prometen pàtria, religió, ni paradisos d'ultratomba... 
sinó guanyar diners a sacs, per a comprar el cel a la Terra.



Diuen que de simis vàrem passar a ser humanoides.
Si per com està el món se'ns ha de jutjar, humanoides som encara.

Va sent hora d'esdevenir plenament humans.


LA DICTADURA PERFECTE, ÉS LA QUÈ ET FA CREURE QUE ÉS UNA DEMOCRÀCIA

Aldous Huxley

*

 

SÓN MOLTS QUE DE TOT AIXÒ I MÉS S'ADONEN

D’aquí els grans percentatges d’abstenció i de vot en blanc.

Els poders fàctics els ignoren. Amb aquest vot sovint escàs i molt poc il·lustrat (de fet fraudulent, perquè amples capes de població queden al marge), es formen els governs.


“LA DEMOCRÀCIA”

És de fet una mena d’estafa, orquestrada amb grans operacions de màrketig.

En campanyes electorals que costen milions, pagats pel poble. També per empreses o corporacions, a les què així polítics i governs deuen favors, ja que qui paga mana.

Un cercle viciós que es retroalimenta.


 



QUI MANA REALMENT TOTS HO SABEM

El Rei, el President, l’Emperador Suprem, el Déu Únic, és el Déu-diner.

Un gran invent que, per mal usat, ens està devorant

Diner és poder i poder és diner. En formes variades, la corrupció impregna el poder polític i religiós. Ressona i domina dictatorialment en tots els àmbits de la societat. És una malaltia endèmica profundament arrelada i determinant de totes les expectatives i activitats humanes. Tot està de tal manera organitzat que sense diner no hi ha res. Qui res no té res no val i qui molt té, tant li fa com ho hagi acumulat, és mereixedor del mes gran respecte, poder, alabances, impunitat... i motiu d’enveja de tots els altres. És un sistema on “l’home és un llop per a l’home”. No un amic, soci, company de viatge.




Amb tot plegat, l’anomenada democràcia s’autodesqualifica, s'autoanul·la.

De fet, és la dictadura encoberta d’una majoria ignorant, anestesiada amb espectacle banal, comprada amb comoditats, espantada amb la carència i la marginalitat o càstig a que se sotmet als dissidents. 

Una majoria manipulada per minories oligàrquiques igualment ignorants i jeràrquicament sotmeses. Tots mancats de la saviesa necessària, per a promoure realment el bé comú. Promouen més aviat la desgràcia comuna, quan tot plegat desemboca en injustícies, explotació, patiment, guerra i desastres variats, cada dia més evidents per a tot-hom... davant els ulls astorats del ramat desorientat. 



És tot això que ha portat la humanitat a la crisi global, que pot desembocar en destrucció total.


El desencant envers els polítics i les institucions,

la ineficàcia i corrupció que mostren des del fonament fins a la cúspide, està propiciant el creixement d’un neofeixisme descarat (de sempre subjacent, semi amagat en les democràcies), que veiem augmentar arreu del món. Aquest és un dels perills que correm: un govern mundial vertical, no guiat per savis, sinó per monstres. Nous Hitlers, noves Gestapos, noves inquisicions i caces de bruixes, nous camps d’extermini a escala mundial... o ves a saber quines altres formes de tirania, anihiladora dels valors humans fonamentals i destructora del medi ambient. De fet, tot això ja està passant.

Aquesta és la cara dissimulada d'Europa? Del món occidental? Del món global?
El nazisme-feixisme, realment va perdre la guerra?

La falsa democràcia ens està abocant al neofeixisme.



La crisi de la democràcia representativa,

està generant una desafecció massiva que el neofeixisme està aprofitant. Quan la gent veu que votar no canvia res, que els polítics serveixen interessos privats i que el sistema no resol els problemes reals, busca alternatives més radicals. El neofeixisme es presenta com una solució "forta" i "efectiva", oferint seguretat i ordre a canvi de llibertats. El que passa als EUA té imitadors en tot el món.




MENTRE EL GRUIX DE LA POBLACIÓ ES MANTINGUI EN LA IGNORÀNCIA...

inconsciència, consumisme, banalitat, mediocritat... el gruix dels polítics i burocràtes seran ignorants, inconscients, consumistes, banals, mediocres... i la democràcia serà una simulació, una burla hipòcrita... És un cercle viciós decadent i en camí d’autodestruir-se... si no som capaços de rectificar. 



Adonar-se de tot això és el pas primer per a superar-ho.


VOLEM DEIXAR UN MÓN EN FLAMES A LES PROPERES GENERACIONS?

AIXÒ ESTEM FENT


SABEM

Que només una reeducació de totes les capes socials,

una presa de consciència global, podria desembocar en canvis positius.


*
*

*

 

MENTRESTANT
La “democràcia participativa”, juntament amb el sistema capitalista global...
 s’estan autodevorant.



Dividits en blocs de grans nacions, es discuteixen l’hegemonia.

Tenen bombes suficients per a destruir el planeta vàries vegades... i continuen buscant-ne de més potents. Això és demencial. Estem en mans de psicòpates, gent perillosa, incompetents en Valors Humans, ignorants de  la saviesa que es desprèn de l’ètica més elemental: dels Drets Humans, de la Carta de la Terra i altres... els quals molts subscriuen, però que de manera molt insuficient practiquen.


CONSIDERA D’ON VENIM


Les xacres que ostenten les jerarquies dominants,
estan presents en gran part de la humanitat.

Són inherents a la condició humana en l’estat actual... resultat d’un passat brutal i ple d'ignorància, submissió obligada, patiment i mort forçada. La humanitat està crònicament malalta... o potser és una cosa a mig fer... part d’un llarg procés evolutiu... que pot reeixir... o fracassar.

El forçament, la imposició practicada des del poder polític, conxorxat amb les religions-sectes-supersticions durant milers anys... les constants manipulacions, opressions, explotacions, inquisicions, genocidis, guerres... misèries de tots colors... el rastre de por, de terror que això comporta... 

Considera el trauma col·lectiu hereditari que se’n deriva per a cadascú i per a tots. 
D’aquí venim.


NECESSITEM PACIFICAR

Pacificar-nos cadascú i tots.


Per a poder pacificar cal veure el que hi ha i actuar en conseqüència.


ON QUEDA LA FAMOSA DEMOCRÀCIA?

Per, en diners o en política arribar a dalt, tot s'hi val.

El diner és la droga a la qual obligadament tots som addictes... qui no en te res no val.





SABEM

Que actualment, a través dels nous mitjans de comunicació, estem sotmesos a un intens rentat-embrutat de cervell, comercial, psicològic, polític... que dicta els costums i necessitats d'acord amb els seus objectius, determinant que s'ha de fer o no fer, com vestir, que comprar, que menjar, que pensar, que sentir... què és adient o no qüestionar... en una espiral d’alienació i de consum desmesurat que està devastant el planeta... 

Malgrat les veus, això sí, cada dia més nombroses, cridant a despertar... suma-hi la teva!

Entre mil coses sorprenents:

Fabricar roba, trencar-la i vendre-la... i que moltíssims la comprin!. 

Diuen, que per fabricar uns texans es consumeixen 3.000 litres d'aigua.
Cada any uns 100 milions de tones de roba es llencen.
Estem bojos? 

  


No vagis però amb un jersei esparracat.
Ni amb el segon botó de la camisa descordat.
Vivim entre absurds de dimensions colossals.


On és la tan preuada democràcia? On la tan predicada llibertat? 
Consisteix a votar aquest o aquell, que t’ha de similar manera controlar-explotar-governar?

 Llibertat és poder triar entre Pepsi o CocaCola?

Coca ven uns 190 milions d'unitats cada dia. Pepsi una mica menys. Tones de residus.



HO SABEM

Però en general no ho volem mirar, per això cal anar-ho repetint. 

Promocionant el seguidisme, l’egoisme, la desconfiança mútua... i  procurant grans dosis d’espectacle, desinformació, confusió, amenaçant amb les mil pors: físiques, psicològiques, metafísiques... els poders fàctics controlen amb gran eficàcia a la gran massa consumidora compulsiva i votant ignorant. 

Absolutament dirigida, manipulada, utilitzada... però que es suposa lliure.



Som un nombre creixent de persones que ens adonem de tot això.
Som un nombre creixent de persones que sabem.

A moltes conscienciar-nos ens ajuda, desperta i propicia un canvi en positiu. Altres, atrapats en la banalitat consumista, senten una tal buidor, una tal manca de sentit, que es troben abocades a l'entreteniment compulsiu, a conductes destructives, potser al suïcidi. Que és ja una de les primeres causes de mortalitat, fins i tot en adolescents. Cosa que mostra la crisi sistèmica profunda. 

L’augment alarmant de suïcidis i del consum de drogues, legals i prohibides.
 Les primeres a l'abast, barates i patrocinades i les segones molt cares criminalitzades. 


 S'hauria de qüestionar profundament aquesta societat que es diu civilitzada.

La disfunció hauria de portar a estudis, reflexions i actes coherents. En lloc d’això, s’intenta readaptar les persones a un sistema malalt, quan l'adequat i racional és buscar i solucionar les causes. Però això posaria en qüestió al mateix sistema. El què es fa, en aquesta i en tantes coses, és una operació de maquillatge. Anar tapant forats, apedaçant aquest ineficaç, irracional i decadent neoliberalisme-capitalisme “democràtic”, és cosa tan absurda com voler curar un càncer amb aspirines.

Tanmateix,

per arreu i en tots els camps hi ha polítics i altres “especialistes”, personatges en posicions de poder que, atrapats en egoismes, inèrcies, prepotències, protocols i privilegis, prediquen i practiquen tal remei. Afirmen que necessitem més metges, psicòlegs, policies, exèrcits... hospitals, presons, manicomis... Qualsevol cosa menys anar a la causa, l'origen, l'arrel del problema.

Quan el que es necessita és prevenció, educació intensiva en valors humans... a les famílies, escoles, universitats, treball, televisions... Que sovint fan precisament el contrari. Part molt rellevant de programes televisius, films etz, són clarament idiotitzants... tòxics que agreugen la disfunció col·lectiva.


SABEM

O ens convindria saber.

 QUE NECESSITEM SORTIR DE LA GÀBIA MENTAL I PER EXTENSIÓ FÍSICA





SABEM

 QUE NECESSITEM UN CANVI DE MENTALITAT

Per tot l’explicat fins aquí, es comprèn que l’educació en valors humans i en coneixement holístic (ecosòfic), és fonamental per conduir a un canvi de paradigma, i al desplegament de les qualitats que, en major o menor grau, posseeixen  totes les persones i que és imperatiu cultivar.

ECOSOFIA ÉS: ECOLOGIA INTEGRAL+FILOSOFIA PROFUNDA+CIÈNCIA HOLÍSTICA


Necessitem sortir de la gàbia.


NECESSITEM PACIFICAR-NOS I PACIFICAR
Cadascú a si mateix i a l'entorn immediat.
Aquesta és una acció eficaç.


Malauradament,

Sovint, ni les persones ni els sistemes no canvien fins que la necessitat obliga. Fins on haurà d’arribar l’esfondrament? Necessitarem una gran guerra?, una onada de pandèmies?, un col·lapse global?

 

EN NOM DE LA SUPERVIVÈNCIA

 

És necessari que els poderosos prenguin consciència de la seva responsabilitat doncs, paradoxalment, només des d’una posició de poder es pot revertir la decadent i crítica situació actual. En si mateix el poder és neutre. Com un ganivet no és en si bo ni dolent. Tot depèn de en quines mans està. Si no són sàvies, gairebé sempre el poder es fa servir de la pitjor manera possible.


En nom de la supervivència de tot això convé conscienciar-se.


Actualment, si alguna cosa es canvia, un pròxim  govern de signe contrari la pot revertir. Finalment, “la política” acaba esdevenint un espectacle més. Un entreteniment a l’estil del futbol, només que afecta a tota població, ja que, mentre el futbol és cosa del tot banal, la política afecta realment a tots.






Democràcies, repúbliques, dictadures, monarquies, comunismes, feixismes, teocràcies...

Una cosa tenen en comú.


Els governs passen, però les burocràcies i els funcionaris variats queden.
Això és un fet habitual, perquè són ells que fan funcionar la maquinària de l'estat.

Fins i tot quan la "desnazificació" d'Alemanya, pocs càrrecs van ser empresonats i algun executat... tots els altres aministiats. També gent molt rellevant, com els directius de Bayer, Wolwagen, Krupp... que eren nazis i havien col·laborat activament en variades atrocitats. Amnistiats perquè "obeïen ordres" i això es "sagrat", eren intocables funcionaris... sense ells el nou estat no podia funcionar.

Obeir ordres és condició ineludible a la qual ningú es pot sostreure.
Desobeir als déus sempre ha estat castigat.
Desobeir Jehovà comporta infern etern.



OBEDIENTS POLÍTICS, FUNCIONARIS, BUROCRÀTES...
Servidors de l'estat.
A les seves mans estem.

Els diversos funcionaris tenen la responsabilitat de vigilar i d'aplicar les lleis.

Teòricament per assegurar que els drets dels ciutadans es respectin. Per a una funció pública eficaç, és bàsic mantenir alts estàndards de coneixement, ètica, transparència, honradesa, responsabilitat...

 Dissortadament, la corrupció, nepotisme, abús... són mals endèmics i àmpliament estesos.

Alguns, en política i en altres àmbits de l’administració, comencen segurament amb bones intencions, però la dinàmica del poder: bons sous, privilegis i manejar diners públics, fàcilment corromp a les persones. Ja es diu que tot es compra i que tothom té un preu... i si no, queden penalitzacions variades.

Albert Camús, Franz Kafka, Aldous Huxley, Michael Ende, George Orwell i molts altres ho expliquen bé.



SABEM

QUE FUNCIONARIS I POLÍTICS SÓN DE FET UNA CASTA SUPERIOR

Assolir tal estatus és l’aspiració de molts, perquè generalment són feines vitalícies i molt ben remunerades. Això els fa ser conservadors, oportunistes, corporativistes, obedients a les normes, protocols i a la jerarquia de la qual formen part... i en la qual competeixen per escalar.



La batalla per escalar, és endèmica i malaltissa en l'actual psicologia humana.
És la inconsciència-ignorància-violència que ens fa esclaus i ho està cremant tot.
D'aquí la necessitat d'un canvi de paradigma.

 



POLÍTICS I BURÒCRATES

Tenen poder sobre “el poble”.

Perquè, estant aquest subjecte a una burocràcia sobredimensionada i a la democràcia participativa, obligadament d'ells depèn. A la seguretat i prestigi que dona el càrrec, s’hi suma l’addicció al poder. Així, "l’apalancament" és notori, a vegades ocupats en coses inútils, però fonamentals per a justificar la pròpia còmoda, potser avorrida feina. Tot plegat en contradicció envers les responsabilitats assumides, molt ben pagades i plenes de privilegis, se suposa que al servei del bé comú. Així són molts.
Mirant les xarxes? Jugant a alguna cosa? En què puc invertir? On aniré de vacances?



HI HA PERSONES HONRADES I RESPONSABLES QUE FAN BÉ LA FEINA, CERTAMENT
Que estan de veritat, sincerament al servei de la ciutadania, algunes "deixant-s'hi la pell"
El respecte més gran i admiració envers elles.
No deu ser gens fàcil mantenir-se íntegres, on abunda l’amiguisme, l'adulació, la corrupció...
 Des dels càrrecs més baixos fins als més alts i especialment aquests.
 Tots ho sabem...  obligadament tots els financem  i més o menys els patim.
Sabem que hi ha molts paràsits, ineptes, prepotents... ambiciosos de poder, diners, prestigi, immunitat i prevalença. Grans egos que, des de les administracions locals fins a les altes esferes, d'una manera o altra, per acció o per omissió, prenen decisions que, sense estar prou qualificats, potser interessats i sense importar gaire a quina mena de govern serveixen, afecten a tothom de manera important.


CALDRIEN AVALUACIONS PERIÒDIQUES
A fi de garantir que polítics i funcionaris estiguin capacitats per a complir amb humanitat i eficàcia.

Per exercir responsablement en la política, la judicatura i altres càrrecs, baixos i alts, per complir eficaçment la seva missió, hauria d’haver-hi exàmens i avaluacions periòdiques. Els candidats i candidates haurien d’estar motivats per l’esperit de servei, no pel desig de poder, privilegis i bons sous que ells mateixos, especialment els directius, s’apugen fins a xifres escandaloses.

Així, la societat queda subordinada a la conveniència, la ignorància, la deixadesa, el corporativisme...
Sí, es defensen i protegeixen uns als altres aferrissadament.




UN SISTEMA PERVERS, GENERA PERVERSSIÓ
Els sistemes socials, econòmics, polítics i religiosos, influeixen profundament en les accions i actituds de les persones. Quan aquests sistemes són deficients,  poc evolucionats,  mesquins, viciats... com és el cas,  els comportaments negatius, injustos o corruptes en són conseqüència natural.

Individu i societat son recíprocament interdependents.
Abusadors, criminals i altres elements negatius, són un producte de la societat. Cal controlar-los, sabent però que són símptomes de la disfunció col·lectiva. Per solucionar cal una remodelació profunda.

Tot això es relaciona amb una qüestió personal i social: el Cas Rocaviva.
La terrible injustícia que l'administració ha perpetrat i en ella continua des de 2013, degut a la deixadesa de funcions, corporativisme i potser altres motius que ignoro; el dany que han permès i provocat a una obra declarada Bé Cultural i a l'artista que l'estava realitzant, és enorme i irreversible. 

El Cas Rocaviva.

Des de 1986, jo treballava realitzant Rocaviva, un laberint de senders vorejat de roques treballades.
Declarat Bé Cultural l'any 2010, pels Consells Comarcals i pel Departament de Cultura de la Generalitat.
L'any 2013 vaig ser expulsat de l'obra i de casa meva, persistint l'amenaça no hi he pogut tornar.
L'any 2023, qui em maltractava quasi aconsegueix que la declaració de Bé Cultural fos anul·lada.
En compliment de la Llei del Patrimoni Cultural, el Departament de Cultura no ho va permetre.
A febrer 2024 vaig patir un atac informàtic, suposo que pagat pel maltractador, o per algú altre...
a qui tampoc agrada que expliqui els fets; així doncs, onze anys després, l'assetjament continua.
He de confessar, que el pacifisme de poc em va servir, la força bruta s'imposa. 
Tanmateix, respondre igual hauria estat molt pitjor... estava esgotat i sol, em va faltar ajuda.
Més informació> Xarxa de blogs> El meu blog> Vandalismes.

La porta de casa meva.
Tres anys va estar la casa abandonada, sense porta: saquejada, ratolins... jo a la força exiliat.

 Primer atac>                         "Reparada">                        Segon atac.



Atenent als raonaments anteriors.
Les persones que, en perjudici de les institucions que representen, no compleixen amb el seu deure ètic i legal, de protegir, conservar, acréixer, investigar i difondre el Patrimoni Cultural, tal com dicta la Llei. Ni de defensar i protegir a qui l'estava creant, malgrat la gravetat del cas, no es poden considerar culpables. Tot plegat és conseqüència del sistema pervers que està conduint el planeta a l'abisme. 

No obstant, si algun d'ells això llegeix, si que hauria de reflexionar.

Ara mateix, també a tu, t'aniria bé aturar la lectura, tancar els ulls i reflexionar...


Tothom hauria de reflexionar a propòsit de les conseqüències del que fa o deixa de fer.


La deixadesa de funcions és una forma de corrupció.
La corrupció és un mal endèmic, símptoma d’una humanitat malalta i poc evolucionada.

Saber-ho i senyalar-ho és just i necessari.

Per això la pregunta és: què faries tu des d'una posició de molt poder?
Quants no voldrien formar part i gaudir dels privilegis de les castes poderoses?
Com et comportes tu quan et trobes en situació de poder, petit o gran?

El canvi comença en cadascú, sent, honrat, responsable, empàtic, amable, coherent...
Respectant-te a tu mateix, al altres, a tots els éssers i a totes les coses.

Per a fer-ho realitat la resposta és sempre la mateixa:

Cal crear sistemes educatius que ensenyin pacifisme, valors ètics, responsabilitat personal i social.

 Cal una educació accessible a tothom, independentment de la seva situació econòmica o en la societat. 

Una educació (s'ha d'anar repetint), ecosòfica: Ecologia integral+Filosofia Profunda+Ciència holística. 


Cal fomentar la resolució pacífica dels conflictes i el diàleg com a alternatives a la violència.   

Cal recordar que la violència té molt variades formes de perpetrar-se.


Mentre això no es fa col·lectivament, cadascú pot actuar en el seu àmbit particular.
Els petits actes poden tenir grans resultats... cal incansablement persistir.

Tot viatge comença per un  pas... pots fer-lo ara.


Vista la "democràcia", mirem la noocràcia.

CAL TRANSCENDIR LA FALSA DEMOCRÀCIA

Assolir una veritable democràcia.

IMPLEMENTAR LA NOOCRÀCIA 

EL GOVERN DELS SAVIS



NOOCRÀCIA

És un concepte filosòfic i polític que prové del grec antic: "noos" significa ment o intel·lecte, i "cràcia" govern. Així, noocràcia es pot traduir com el "govern de la ment" o el "govern dels savis". Aquest terme va ser popularitzat per Plató. Defensava la idea que els governs haurien d'estar dirigits pels més savis i intel·ligents, per aquells que tenen coneixement i enteniment profunds sobre la justícia i el bé comú.

Actualitzada, la noocràcia fa referència a un sistema de govern en què les decisions es prenen basant-se en el coneixement, la raó i la ciència, més que en la política partidista o les emocions. És una visió utòpica on la saviesa ecosofica té un paper predominant en la presa de decisions, per assegurar que aquestes siguin les més racionals, pacífiques, justes i beneficioses per a la societat local i global.

PER A PODER-HO FER NECESSITEM RESILIÈNCIA

 És la capacitat de curar traumes, transcendir els obstacles, aprendre d'ells i continuar avançant.


NECESSITEM SORTIR DE LA GÀBIA



NOOCRÀCIA

 Aquesta paraula, segurament poc l’havies escoltat, potser mai.

No la sents en boca de polítics, ni en els noticiaris. Als poders fàctics, generalment poc qualificats i corruptes, ansiosos de conservar llurs privilegis, no els convé la veritable democràcia i menys encara la noocràcia. (Les quals, correctament aplicades, serien equivalents). Perquè ambdues fan perillar llur existència paràsita, ja que significarien la seva reestructuració o desaparició. 

El poder censura, es promociona, justifica i perdona a si mateix.


La noocràcia, evitaria que la mediocritat s'instal·li a les institucions.

La noocràcia, inherent a l'ecosofia, qüestiona el sistema des de l'arrel. Per això no se'n parla. Però la força dels fets, l'emergència sistèmica global, els anirà portant a posar el tema sobre la taula. 


De fet ja hi és i no des d'ara... potser del tot cecs no estan... potser ho tenen clar... 

Sí així fos, que decidiran?  Ecosofia, Noocràcia, Agenda 2030?... o extermini selectiu?

En tot cas, una cosa està clara: el ritme actual és insostenible.





Com dèiem, igual que la democràcia, la noocràcia no és un invent actual, 

De manera instintiva, sempre s’havia practicat: era el “govern dels vells savis”, fonamentat en l'experiència, o el “govern provisional” de qui sabia més d’un tema determinat. El més bon caçador dirigia la caça, no el més impulsiu o violent. El reconegut més calmat, equitatiu, just, savi... exercia de jutge, no el funcionari designat pel rei o pel dictador de torn, etc. Era una mena de meritocràcia. 


En ella, la competència en qualsevol ofici o càrrec es demostra cada dia.

No és una prerrogativa vitalícia que s'adquireix en unes eleccions, oposicions, títol universitari...

No és tenir les parets entapissades de "diplomes" signats potser pel rei o el president de torn.


 Noocràcia és lideratge temporal ben fonamentat, actualitzat a diari i encarat al bé comú.


Pestanyes> El Govern dels Savis> El gran Reinici.




La teorització de la noocràcia prové també de la Grècia clàssica.

Com dèiem, havia estat preconitzada per Plató, Sòcrates, Pitàgores... segons els quals era la millor forma de govern. Impossible d’implementar en aquells temps, però ara, gràcies a internet, la intel·ligència artificial i altres tecnologies, és molt més factible i necessari aplicar-la. 


També ho seria, a través d’internet i si els votants estiguessin capacitats, la democràcia directa. 

Però al sistema interessa més eleccions cada quatre anys.




 LA NOOCRÀCIA COMPORTA UN GOVERN GLOBAL

Les actuals nacions deixarien de ser "sobiranes"... de fet mai ho han estat.

En el planeta tot depèn de tot, ningú es independent dels altres.


Tard o d'hora, de grat o per força, hauran de comprendre,

que la interdependència global fa imprescindible la necessitat de col·laboració i governança internacional, per abordar i solucionar els urgents problemes comuns que amenacen arrasar. 


Tard o d'hora (si abans no ho cremen tot),  hauran de cedir el poder a una autoritat mundial basada en el coneixement, la raó, la saviesa, l'ecosofia. Aquest govern global tindria la responsabilitat de prendre decisions que beneficiessin tota la humanitat. Un embrió d'ell és l'ONU.


La guerra s'hauria acabat, tots els recursos es podrien dedicar a la pau.


COMENCARIA UNA NOVA ETAPA DE LA HUMANITAT





Independentment del seu gènere,

haurien de governar les persones més intel·ligents, experimentades, cultes, sàvies...

Humils, altruistes, compromeses amb la justícia i el bé de la societat, la humanitat, el planeta.


Alguns diuen que un govern global ens prendria la llibertat.

 Quina llibertat? Hem tingut mai tal cosa? Existeix?

Pestanya> Llibertat?

 Xarxa de blogs>  Reflexionant.



 NOOCRÀCIA ÉS EL GOVERN DELS SAVIS

QUÈ ÉS LA SAVIESA?

La saviesa és coneixement: seny, pau, harmonia, empatia, altruisme, bondat...
És harmonitzar cor i ment, intel·ligència i sentiment.

 Ajuda a prendre decisions justes, a mobilitzar el coneixement al servei del bé comú.
La saviesa no és religió-superstició, és ciència holística. 

És respecte i amor per a si mateix, per a tots els éssers i per a totes les coses.

Dona major comprensió de la realitat. Capacita per a reflexionar i actuar amb més discerniment. 


Com hauria estat a l'Índia un govern basat en la no-violència?

Per a bé o per a mal, qualsevol cosa pot desviar el curs de la història... i al mateix temps tot està escrit.

Xarxa de blogs> Revolució pacífica.





 LA NOOCRÀCIA 

ÉS MERITOCRÀTICA I ECOSÒFICA

Si volem sobreviure, ha de desplaçar a tots els fracassats sistemes actuals.

 La meritocràcia, o el govern dels millors,

es fonamenta en el mèrit i en l’esperit de servei, no en la força, ni en privilegis.

Ha d’estar basada en la igualtat d’oportunitats, altrament seria pura injustícia.


Noocràcia-Meritocràcia són ajuda mútua.



L'ECOSOFIA

Es basa en el coneixement.

ÉS ECOLOGIA RADICAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA HOLÍSTICA

És una ètica fonamental, indispensable per a poder encarar amb èxit els reptes globals.

Xarxa de blogs > Ecosofia Activa.





SI NO HO SABEM, ENS CONVÉ SABER

Que potser l’instint de supervivència activarà solucions efectives.

En general, les religions, especialment les monoteistes, i governs, ignorants de la unitat global, competitius, ansiosos d’imposar-se als altres, són un llast que impedeix un bon i eficaç funcionament de la societat i un creixement equitatiu i sostenible. Es tracta de conservar les coses positives o necessàries que tenen i alliberar-se de totes les altres. En tot cas, convé evitar, que la mediocritat dels governants, polítics i funcionaris incompetents i corruptes instal·lats en les institucions, segrestin el bon govern, en greu perjudici de tota la societat i del planeta.

LA NOOCRÀCIA DONCS, ES BASA EN LA SAVIESA

No en la tirania de majories, manipulades per minories en posicions preeminents i abusives.


DESPLAÇANT A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

la Noocràcia hauria de ser el sistema organitzatiu del futur, alliberat dels aspectes negatius de les religions, dels partits polítics i de les nacions tal com les coneixem, a fi d’evitar la repetició dels nefastos patrons que han conduït el planeta sencer a la contaminació global, el desastre ecològic, a l’emergència climàtica, a la l'emigració massiva... Tanmateix l'emigració, pot acabar sent una medecina, capaç de curar la  prepotència, el xovinisme, el supremacisme neofeixista blanc-cristià.

Cal donar-nos les mans, harmonitzar hemisferis terrestres... i cerebrals.




ENS CONVÉ COMPRENDRE


QUE UN GOVERN MUNDIAL LAIC, NOOCRÀTIC, ECOSÓFIC I MERITOCRÀTIC

RESPECTUÓS DE TOTS ELS POBLES LLENGÜES I CULTURES ÉS IMPRESCINDIBLE

 

No com ara que les elits de les grans nacions mantenen subjugades i sovint explotades a les petites, alhora que intenten esborrar la seva singularitat, cosa que és de fet un genocidi cultural... amb greus repercussions humanes, físiques i psicològiques que pateixen els colonitzats.

Xarxa de blogs> Perquè Terraíndia.

 

La multiculturalitat, igual que la biodiversitat, és un patrimoni global, una riquesa col·lectiva que és imprescindible respectar i cuidar, vers un sistema social més racional, just, equitatiu, pacífic i saludable.





SEGONS LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS


«Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació; en virtut d'aquest dret, en determinen lliurement la condició política i en persegueixen lliurement el desenvolupament econòmic, social i cultural».




Es tracta d’assumir la universalitat sense renunciar a la individualitat.

 

CADASCÚ A CASA SEVA, PAU I LLUM A LA DE TOTS


 

EL DESPERTAR GLOBAL ESTÀ EN MARXA

Despertar de l'adormiment global és prioritari.


CAL SABER-HO:

a molts adormits-anestesiats-abduïts, no els agrada que els cridin a despertar.

I fan tot el possible per fer callar a qui ho faci, ignorant-lo o atacant-lo.


Paciència doncs, consciència i perseverança necessitem els sembradors de llum.




SI NO HO SABEM, ENS CONVÉ SABER

Que federalisme mundial i nacions naturals no s’oposen, sinó que es complementen i enriqueixen. 

La creació d'institucions i lleis supraestatals ha de respectar la idiosincràsia de totes les petites nacions.

 Igualment, el potencial de cada persona es complementa i enriqueix compartint-lo.



ENS CONVÉ SABER

Que la personalitat de cada nació, la seva llengua, costums, tradicions...

és del tot compatible amb federar-se en un poder central, que assumiria totes aquelles competències que no poden ser gestionades dins l'àmbit nacional, pel greu risc que comporten, pràcticament la certesa, d’abús de poder, executat per les religions i els estats sobre les pròpies poblacions.

Un Govern Mundial, impediria que les nacions competissin entre elles de manera contraproduent.
 I sobretot, que entressin en conflictes absurds i guerres espantoses i cada dia més perilloses.

Així, amb intel·ligència, sobreposant-se a instints atàvics i destructius,
racionalitzant i equilibrant totes les activitats humanes, es disposaria d’energia, creativitat i recursos immensos que es podrien destinar a solucionar la crisi sistèmica, per al bé comú de les persones, de pobles i  nacions del planeta sencer... que esdevindria una sola nació multifacètica.

Això conduiria irrevocablement a una nova etapa de la humanitat.

A UNA NOVA ERA

Els coneixements, recursos i tecnologies necessàries hi són.

Falta el nivell de consciència suficient per a realitzar el canvi. 

IM POSSIBLE




LA NOOCRÀCIA ECOSÒFICA ÉS UN HORITZÓ D’ESPERANÇA

Aparentment del tot utòpic... o potser no tant.

Pot arribar per camins insospitats. Com insospitades eren fins fa ben poc, moltes situacions i tecnologies actuals. En pocs anys estem veient canvis enormes... i tot va accelerant vertiginosament... En un món en el qual certes corporacions ja són més poderoses que molts estats, poden haver-hi sorpreses. En tot cas, els fonaments de la Noocràcia ja estan posats.

 Es va repetint en diferents pàgines:

L’ONU, ORGANITZACIÓ NACIONS UNIDES


JA ÉS UN EMBRIÓ DEL GOVERN DELS SAVIS 

Conjuntament amb altres nombroses organitzacions supraestatals.



VIQUIPÈDIA

"L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans" 

Actualment, formen part de l'organisme un total de 193 estats del món,
 gairebé tots els que són àmpliament reconeguts." 

FALTEN ELS POBLES I NACIONS QUE ARA NO SÓN RECONEGUTS


Els aquí mostrats i molts altres.


 



Llavors, l'ONU serà realment respectuosa i garant dels Drets Humans,

de la Carta de la Terra, de l'Agenda 2030... i podrà conformar un Govern Mundial, noocràtic-ecosòfic-meritocràtic, on tota la humanitat hi serà representada i que vetllarà per al bé comú i del planeta.


LA FEDERACIÓ MUNDIAL DE TOTS ELS POBLES I NACIONS


Pas necessari per a realitzar una Nova Era.




EIXAMPLAR LA MENT, ELEVAR L'ESPERIT

 

Condicionats pels atavismes dels quals som fills i per la penosa des-educació rebuda, ens costa imaginar un futur sense grans nacions, ni tiràniques ni “democràtiques”. Un futur alliberat de governants, polítics, buròcrates, religions, organitzacions i milionaris corruptes... d’exèrcits poderosos, de conflictes i guerres constants i absurdes, de capitalisme salvatge, consumisme compulsiu, contaminació creixent, canvi climàtic accelerant... Alliberats de la idea que sempre serà igual, que l’ésser humà és irreformable, que pensar altra cosa és propi d’idealistes, d'ingenus o de babaus. 


Suposar impossible una transformació, un canvi de mentalitat personal.

 Suposar impossible el canvi social vers un món millor, és el primer mur a enderrocar.

 


Aquest és el camí, la idea que cadascú hauria d'anar cultivant:


Cadascú ja esta despert a la seva manera, però pot estar-ho més... necessita estar-ho més.


Cada persona té un determinat nivell de consciència, resultat de la seva educació, cultura, entorn... Però mitjançant l'educació, la vivència, la reflexió... analitzant les pròpies creences, valors i comportaments, pot expandir la consciència i comprendre's millor a si mateix als altres i al món.


Cultivant positivitat, actes coherents, actituds amables, bones accions... els escampem a l'entorn. 


TOT INCIDEIX SOBRE TOT


Si tots ho somniem, si tots ho volem, ajudem a realitzar-ho.


EL SOL FET D'ESTAR-HO LLEGINT JA HO ESTA CONVOCANT



VOLEM 

necessitem instaurar un Govern Mundial, que elimini el poder totalitari de les grans nacions,

i la capacitat de competir i guerrejar entre elles. Han d'aprendre a col·laborar, deixant així lliures enormes recursos, per aplicar-los a la pau, educar, descontaminar, crear... construir una Nova Era.

 L'ERA DEL DESPERTAR

 Despertar és transcendir els egos personals, nacionals, religiosos, racials...

Obrir-se a noves dimensions de l'existència.



Pestanya> El Gran Reinici.

=


EL GOVERN DELS SAVIS, NOOCRÀTIC- ECOSÒFIC-MERITOCRÀTIC

assistit per les darreres tecnologies i format per les persones més qualificades, conscients, sàvies... alliberades dels vicis que de sempre han corromput als poderosos. Organitzat com gran equip en constant revisió, de manera que aïlladament ningú podés tenir gaire poder. 


Persones sàvies, lúcides i valentes, amb sous normals i vides senzilles.
Motivades no per l’ambició de poder, prestigi i guany personal, sinó per a servir a la societat.

EL PRIMER OBJECTIU

Hauria de ser educar i reeducar a tota la població,
en una ètica fonamentada en els Drets Humans,
 laica, noocràtica... ecosòfica.

Reactivant així els potencials innats en cadascú, a fi que els poguessin posar al servei de la col·lectivitat.

Això propulsaria la humanitat a una nova dimensió més conscient, altruista, pacífica, creativa...




UNITAT EN LA DIVERSITAT

El trànsit, democràcia vers noocràcia i religions vers laïcisme, no es pot efectuar fàcil, requerirà, si abans no ho hem acabat de rebentar tot, de molts anys... o potser no tants, ja que, com dèiem, amb les noves tecnologies i amb la situació geopolítica extrema, s’està produint una acceleració considerable.

 En qualsevol cas, tot viatge comença per un pas... i s’està fent.
La prova és que ara i aquí tu estàs llegint això.





La mirada lúcida i l'esperit crític són necessaris.
NO ESPERIS QUE VINGUIN A FER-TE LA FEINA
EL CANVI COMENÇA EN TU MATEIX-A


NECESSITES
 NECESSITEM OBRIR ELS ULLS, LA MENT, EL COR, LES MANS
elevar l'esperit


Cal superar, transcendir les normes establertes i estar oberts a noves idees.
La cooperació i el suport mutu són essencials per afrontar problemes globals.

Les accions concretes, per petites que siguin, poden tenir un gran impacte.





 QUAN LA NIT ÉS MÉS FOSCA...

ARRIBA L'ALBA

Surt el sol.

ÉS HORA DE DESPERTAR




SORTIR DE LA GABIA




NO GOSEM FER CERTES COSES PERQUÈ SON DIFÍCILS

PERÒ SON DIFÍCILS PERQUÈ NO GOSEM FER-LES

Sèneca.


En vols saber més? Entra a les altres pestanyes i a la Xarxa de blogs.




Pots compartir aquesta pàgina des dels botons de sota.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

INICI

  BON DIA BENVINGUDA, BENVINGUT  Estàs a Terraíndia virtual, una utopia fent-se realitat. TERRAÍNDIA  ÉS UN ESPAI DE REFLEXIÓ I TRANSFORMACI...